Mercat de l'art, col·leccionisme i museus 2018 [Fitxer informàtic]

Jornada Mercat de l'Art, Col·leccionisme i Museus (7a : 2018 : Sitges )


Sitges ; Bellaterra : Consorci del Patrimoni de Sitges : Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2019
1 recurs electrònic
Ponències presentades a la setena edició de la Jornada Mercat de l'Art, Col·leccionisme i Museus, celebrada al Palau de Maricel de Sitges el 26 d'octubre de 2018. Referències bibliogràfiques i índex. Conté: Presentació / Bonaventura Bassegoda, Ignasi Domènech -- El comercio artístico entre Madrid y Barcelona a mediados del siglo XIX / Fernando Alcolea Albero -- La gran pinacoteca de Sebastià Anton Pascual i Inglada / Bonaventura Bassegoda -- Maria Regordosa i Oleguer Junyent: amistat i passió col·leccionista / Clara Beltrán Catalán, M. Àngels López Piqueras -- Fundació La Fontana: col·lecció d'instruments etnomusicals i de ceràmica espanyola / María Antonia Casanovas -- La col·lecció pictòrica de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País / Francesc Fontbona -- L'estudi del col·leccionisme d'enquadernacions històriques i artístiques a Catalunya / Aitor Quiney.

Cent anys de Sant Jeroni de Caravaggio a Montserrat / Artur Ramon Navarro, Clara Beltrán Catalán
Ramon i Navarro, Artur


[Barcelona] : Pam, 2019
224 p. : il. ; 22 cm
ISBN 9788491910671

La fortuna del Sant Jeroni penitent de Caravaggio de Montserrat és un dels episodis més singulars i rellevants en la història del nostre col·leccionisme. Provinent de Roma, va ser adquirit el 1915 pel pare Bonaventura Ubach amb una atribució a Ribera. Més enllà de l'autoria, el quadre es va comprar per raons iconogràfiques i decoratives. Van passar més de trenta anys perquè el gran crític italià Roberto Longhi, ajudat per Joan Ainaud, el redescobrís i l'inclogués a la gran mostra que el 1951 dedicà a l'artista, punt d'inici de la rehabilitació historiogràfica del Caravaggio després de segles d'oblit. Coincidint amb el centenari de l'arribada del Sant Jeroni penitent de Caravaggio a Montserrat, del 2 al 3 de juny de 2017 se celebrà una trobada científica que acollí els principals especialistes en la matèria per fer l'autòpsia del quadre. El resultat queda recollit i il·lustrat en aquest volum que tracta l'estat de la qüestió historiogràfica de l'únic Caravaggio en col·leccions catalanes. (Editorial).

Oleguer Junyent i Sans, pintor-escenógrafo. Entre la tradición y la modernidad (1899-1936) [Fitxer informàtic] / Clara Beltrán Català ; [dirigida per: Mireia Freixa, Teresa Montserrat Sala]
Beltrán Catalán, Clara


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Freixa, Mireia; Sala, Teresa M.. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2020
1 recurs electrònic (1362 p.)

El tema d'estudi de la present Tesi Doctoral se centra en la faceta de pintor-escenògraf d'Oleguer Junyent i Sans (Barcelona, 1876-1956), artista català que es va endinsar en múltiples camps, perquè va ser, a més, un destacat il·lustrador, pintor de cavallet, decorador, col·leccionista, antiquari, fotògraf amateur i viatger cosmopolita de la Barcelona de la primera meitat del segle XX. De totes les activitats a les quals es va consagrar, una de les principals i que li va procurar majors èxits i reconeixement professional va ser l'escenografia. No en va, va ser un dels principals exponents de l'Escola Catalana d'Escenografia Realista, juntament amb Maurici Vilomara, Fèlix Urgellès, Miquel Moragas i Salvador Alarma, entre altres, continuadors tots ells del deixant del fundador d'aquesta: Francesc Soler i Rovirosa. La Tesi se centra en reconstruir la seva trajectòria professional en aquest camp i a analitzar l'evolució que va experimentar la seva obra des dels seus inicis, en els quals va romandre fidel a l'escola tradicional en la qual es va formar, fins als seus últims treballs, en els quals s'aprecien connexions amb tendències escenogràfiques més avantguardistes. El marc cronològic en el qual ens movem, per tant, és el que abasta aquesta trajectòria, des del seu debut en 1899 treballant als ordes d'Adrià Gual, fins a l'última escenografia que va realitzar en 1933 per al Gran Teatre del Liceu. Abans d'endinsar-nos en la trajectòria escenogràfica com a tal de Junyent, presentem el context de l'escenografia a la Barcelona del moment, abordant, entre altres aspectes, quin era el procediment seguit per a crear les escenografies, com s'organitzaven els tallers, i les eines i materials que empraven els escenògrafs en les seves creacions. Ens referim, al seu torn, als diferents agents que, al costat dels escenògrafs, col·laboraven en la presentació escènica de la representació. També prestem una especial atenció al viatge que va emprendre en 1908, en el qual va recórrer el món i va trobar nombroses fonts d'inspiració per a les creacions que va dur a terme al seu retorn. Finalment, posem l'accent en els seus projectes escenogràfics fora dels escenaris teatrals, a través de l'estudi de dos casos paradigmàtics: la seva participació en l'Exposició Internacional de Barcelona (1929) i els projectes decoratius que va dur a terme per a diferents balls de carnestoltes del Real Cercle Artístic, entitat a la qual va estar vinculat tota la seva vida. La Tesi inclou un volum complementari consistent en un "repertori d'escenografies teatrals" o catàleg en el qual es reuneixen les fitxes de totes aquelles produccions en les quals va treballar Junyent i que hem pogut identificar. Aquest repertori, a més de constituir un compendi minuciós del corpus complet de l'obra escenogràfica teatral de Junyent, és una eina indispensable per a poder dur a terme el seguiment de tots els treballs que analitzem en la Tesi.